|
Roda
de premsa
COMUNICAT
PER LA RODA DE PREMSA
CSO LA GÀBIA
Lleida, dimecres 9 de Novembre del 2005
El
Centre Social Okupat La Gàbia és una casa okupada
que funciona des de fa més d’un any a la ciutat
de Lleida.
En
primer lloc volem deixar clars els motius que van dur a okupar
pacíficament la casa.
Es
va fer un cop es va confirmar que la finca estava en desús
i en estat d’abandonament absolut des de feia més
de cinc anys. La necessitat d’espais no institucionalitzats
on desenvolupar l’esperit crític i la formació
social i cultural n’és el motiu principal. Al
mateix temps, satisfer el dret que tenim tots i totes a un
habitatge digne.
Era
el juliol del 2004 i es va fer front a l’abandonament
al qual l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) havia
condemnat la casa, transformant-la i rehabilitant-la per donar-li
l’ús que se n’està fent: habitatge
i centre social obert a tothom. El resultat és àmpliament
satisfactori. S’ha convertit una casa deshabitada en
una casa nova, oberta a la cultura i a la formació
intel•lectual. En definitiva, s’ha donat utilitat
social a un immoble, quan anteriorment no n’hi havia.
Des
de llavors s’hi han realitzat activitats molt diverses,
s’ha constituït un autèntic punt de trobada
a nivell associatiu, i s’ha donat força a un munt
de projectes de caràcter social i cultural. Tallers
de malabars, d’artesania o de música, debats polítics,
xerrades de temàtiques socials, assemblees i reunions,
sopars populars, concerts, passis de pel•lícules
i documentals, un curs d’economia crítica... També
hem creat espais permanents per activitats concretes, com
ara un local d’assaig, un local-taller de pintura i fusta,
i un de serigrafia.
A
La Gàbia es satisfan dues necessitats bàsiques
que no podien esperar més. D’una banda, cobrir
el dret dels i les joves a un habitatge digne i de l’altra,
atribuir a l’espai una funció social que no tenia.
Estem donant vida a una casa que estava morta. Treballem i
vivim en un espai inutilitzat per l’Ajuntament amb l’objectiu
de plantejar una alternativa crítica a la ciutat de
Lleida i fugir de la inactivitat i la passivitat que promou
el sistema davant tot allò que ens envolta.
Des
de fa un temps, l’EMU ha iniciat el procés per
desallotjar la Gàbia. Volen tornar la casa al servei
de l’especulació municipal.
L’Empresa
Municipal d’Urbanisme és un organ creat l’any
1994 des de la Paeria davant la nova necessitat de gestionar
el sòl urbà municipal i executar les actuacions
urbanístiques en diferents punts de la ciutat. Es va
constituïr com una Societat limitada i era una empresa
privada que gestionava (i gestiona) els bens municipals i,
per tant, públics. Pel fet de ser és una societat
limitada, i no una institució pública, com la
Paeria, l’EMU té una major llibertat per comprar
i vendre solars i edificis sense haver de justificar davant
la ciutadania les seves inversions. Des de la seva creació,
ha adquirit amb capital públic una gran quantitat solars
en totes les zones de la ciutat, però sobretot s’ha
centrat en la zona del Centre Històric. A través
del Pla ARI ha justificat un projecte especulatiu sense precedents
a la ciutat, destruint el patrimoni i obtenint quantiosos
guanys a través de la venda de les seves propietats
a la iniciativa privada, la qual ha actuat sense cap mena
de control i amb total impuntitat.
A
l’EMU se li va traspassar la titularitat de totes les
propietats immobiliàries què anteriorment eren
de propietat municipal. Però la gestió dels
béns immobiliaris què ha fet (no oblidem que,
com a empresa, busca extreure la màxima redibilitat
a les seves propietats) és, en molts casos, contrària
a les necessitats socials de vivenda què té
la ciutadania de Lleida. Les dades ho demostren: en els propers
anys no es construiran els pisos de protecció oficials
suficients per satisfer la demanda (en concret, no es podrà
cobrir ni un miler de les més de 3000 sol•licituts
d’habitatge social). També és alarmant
la gran dificultat d’accés a un habitatge digne
degut al creixement imparable dels beneficis bancaris, la
mala qualitat en la construcció, la insostenible escalada
de preus (la mitjana del metre quadrat a Lleida és
de 1927€) o la proliferació desmesurada d’agències
immobiliàries. Tot això fa que avui en dia una
necessitat bàsica, com és la vivenda, hagi esdevingut
un luxe.
Contra
tot això, l’okupació esdevé una
resposta davant la impossibilitat econòmica d’accedir
a una vivenda. No acceptem un model de gestió econòmica
dels recursos totalment apartat de les necessitats reals de
les persones, el qual permet que a Lleida un 20% dels pisos
construïts estiguin buits. Un model que esclavitza les
persones i les hipoteca de per vida, amb prèstecs els
terminis de pagament dels quals ja arriben a 40 anys.
El
CSO La Gàbia vol deixar clar que l’actitud tant
de l’EMU com de la Paeria ha estat hostil des d’un
princiupi, com ho demostra el fet que la denúncia contra
els membres del centre social ha estat interposada per la
via penal, cosa que comporta penes de presó. En cap
moment han tingut la més mínima intenció
de dialogar, i és per això que el passat 5 de
Novembre es va dur a terme la manifestació a Lleida.
La
manifestació va transcórrer pacíficament
de la Plaça Paeria fins al pavelló Barris Nord,
on un grup nombrós de policies de paisà s’avalançà
sobre els manifestants de forma violenta. El resultat va ser:
diverses persones amb contusions, quatre persones detingudes
(una d’elles posada en llibertat després de ser
identificada a la comissaria). Els tres detinguts, agredits
durant el moment de la detenció, han passat dues nits
a les dependències policials, fins que el dilluns van
declarar davant del jutge i van ser deixats en llibertat amb
càrrecs.
Volem
remarcar que les accions que es van dur a terme durant la
manifestació eren totalment pacífiques i estaven
encarades a denunciar l’EMU, la Paeria i la resta d’agents
responsables de l’especulació urbanística
de la ciutat (bancs, caixes i immobiliàries).
La realització de pintades durant una manifestació
no pot considerar-se una acció violenta. I incívica
és l’actitud de l’Ajuntament i l’EMU
quan derroca cases i especula amb els solars, deixant famílies
senceres al carrer; incívic és que el preu dels
pisos s’hagi gairebé triplicat en els darrers
6 anys; incívic és voler desallotjar un centre
social i acabar amb tota l’activitat cultural que comporta,
encara més quan no hi ha cap mena de projecte per aquest
espai fins al 2015.
Considerem
interessada l’actitut alarmista del paer en cap i els
seus regidors, així com l’utilització política
que d’aquest fet inflat per la premsa està fent
l’oposició. L’intent de magnificar les accions
és una estratègia de l’Ajuntament per desviar
el focus d’atenció del vertader problema, què
és l’ús especulatiu del sòl que
està fent l’Ajuntament i la manca de vivenda i
espais no intitucionalitzats on desenvolupar lliurement el
nostre esperit crític i organitzar-nos autònomament.
Finalment,
volem donar les gràcies a totes les persones que han
donat el seu suport al CSO La Gàbia, a les que durant
aquests dies s’han solidaritzat amb els companys detinguts,
al sindicat d’estudiants Alternativa Estel i a les més
de 22 associacions que han signat el manifest contra el desallotjament.
Finalment també donem les gràcies a la població
de Lleida que no es deixa manipular pels mitjans i recolza
l’activitat diària que és duu a terme al
CSO La Gàbia.
QUAN
LA VIVENDA ÉS UN LUXE, OKUPAR ÉS UN DRET.
LA GÀBIA ES QUEDA!.
Descarrega
el comunicat clicant aquí.
|
