|
Ens trobarem
a la Gàbia, farem pinya amb les persones que hi viuen
...
La Gàbia
és una torre a la sortida de Lleida que limita entre
la ciutat i l’horta on, des de fa gairebé un
any, un grup de joves hi viuen i han creat un centre social
autogestionat on s’hi duen a terme nombroses activitats
com ara xerrades, tallers o concerts.
Fins aquí
no hi hauria res d’anormal sinó fos perquè
aquests i aquestes joves van okupar l’immoble sense
demanar permís a l’Empresa Municipal d’Urbanisme,
l’actual propietària, que des de fa diversos
anys el té totalment abandonat i sense cap mena d’ús
en benefici de la ciutat.
Aquest fet és
només el reflex dels milers d’habitatges que
es troben buits a Lleida, vivendes comprades per invertir,
per especular i obtenir beneficis quan molts dels i les habitants
de la nostra ciutat no podem accedir a un pis i per tant no
podem exercir el nostre dret a una vivenda digna.
La Gàbia
s’ha convertit en un petit far en aquesta lluita, un
crit contra l’especulació, un espai que hem compartit
amb la gent que l’habita, amb els moviments socials
de Lleida i amb molta d’altra gent. Un espai on hem
fet tallers, concerts, sopars, cursos, cinefòrum...
on hem debatut, parlat i rigut, una casa que ara té
vida i que la continuarà tenint ja que la gent que
l’okupa està resolta a continuar-hi estant i
nosaltres a donar-los tot el nostre suport des del carrer,
des de la fàbrica i des de totes les nostres seccions
sindicals.
La vivenda és
un dret bàsic de tota persona i l’okupació
suposa la recuperació d’espais abans buits i
abandonats per a destinar-los a un ús social; en aquest
sentit projectes com la Gàbia representen un fre simbòlic
i alhora real a l’ús antisocial que entitats
financeres, empreses i particulars adinerats fan de la vivenda
com a font dels seus negocis. Una font de poder econòmic
sota el lema del “tot s’hi val” en aquest
cas agreujat pel fet que sigui un Ajuntament autoanomenat
d’esquerres qui jugui aquest paper. Perquè no
tot s’hi val.
Ens trobarem a la
Gàbia, farem pinya amb les persones que hi viuen i
fan possible aquest projecte, sortirem al carrer per exigir
una societat més justa on els pisos siguin per viure,
no per guanyar-hi diners a costa de tothom.
José Muñoz
Sisó, Secretari General de la CGT
Juliol del 2005
|