* Si vols, pots accedir des d’aquí a la zona BLOG

Projecte per a l’Alfabetització Mediàtica i

Digital de Dones Immigrants

Accedir al coneixement i la comunicació no és un luxe sinó un dret d’individus i comunitats. Un patrimoni de la humanitat que en plena Era Digital necessita de facilitats per al seu accés i de capacitació per al seu ús.

Tant la inclusió digital com els aprenentatges en tecnologies analògiques permeten un ús i apropiació social d’aquestes tecnologies, una porta d’accés al coneixement, a l’elaboració de continguts apropiats i un enfortiment de capacitats personals. És un fet que un ús apropiat d’Internet pot convertir la xarxa en eina idònia per a l’aprenentatge i el creixement personal, en un lloc de trobada i intercanvi, un espai per a resoldre problemes i necessitats d’individus i col·lectius. I ràdio, video o format escrit són i han estat eines colaboratius d’aprenentatge i emancipació social tal com ho demostren les experiències de ràdios o televisions comunitàries. És per això que un empoderament en velles i noves TICs, pot garantir que l’accés al coneixement sigui generalitzat.

Per a les dones del S. XXI entendre què és això de la Societat de la Informació, com influïx en les nostres vides i com podem fer ús d’ella, poder incidir en la seva implantació, poder condicionar-la a les nostres pròpies necessitats com dones evitant així que es converteixi en altra parcel·la més exclusivament masculina, és tot un repte. En Internet predominen els estereotips de gènere i no existeix una adequada representació dels punts de vista, coneixements i interessos de les dones. És per ells doblement necessari que les dones sistematisin i desenvolupin els seus propis coneixements i perspectives assegurant-se que quedin convenientment reflectides en aquests mitjans.

I per a les dones immigrants, la inclusió digital suposa a més un mitjà i una eina que facilita la seva integració oferint-los recursos per a una major inserció laboral i social, reafirmant les seves capacitats personals, la seva autoestima i la seva motivació d’aprendre. Tot això afavoreix el seu Capital Social al traduir-se en millores de la seva situació personal, de les seves opcions i la seva qualitat de vida. En aquest sentit les TICs potencien la creació de xarxes que milloren aquest capital social i cultural, tant al presentar-se com un vincle de sentit amb els seus països o llocs d’origen, com potenciant vincles amb la seva comunitat en la diàspora i ajudant-los a establir altres nous amb persones i institucions situats dintre del seu nou context d’arribada.