Un nuevo ciclo europeo

La lucha de los precarios cognitivos franceses puede ser el inicio de un
nuevo ciclo político y cultural en Europa. Han ocupado las escuelas con
la conciencia de ser al mismo tiempo estudiantes, trabajadores
cognitivos y precarios del ciclo fluido del capital recombinante. Y esto
representa un hecho nuevo, que no se había jamás manifestado, con esta

Per segon any consecutiu milers de persones han sortit el 1r de maig a la tarda per a reinventar col·lectivament un dia de lluita. També, per segona vegada, els mitjans de comunicació oficials han silenciat la notícia, i malgrat que nosaltres érem moltes, a Barcelona només han existit les desfilades dels sindicats oficials. A més, la policia present en quantitat i diversitat ha fet tot el possible perquè la manifestació no tingués lloc. La detenció del camió de la CNT i dels seus ocupants poc abans d'iniciar la marxa, així com l'assetjament als companys Workbusters buscaven aquest objectiu. I, no obstant això, hem aconseguit imposar-la. La manifestació ha estat en aquest sentit un èxit, però moltes de nosaltres no estem satisfetes.

El 1r de maig d'aquest any es situava en un moment molt diferent respecte al de l'any passat. El nou escenari es caracteritzava pel final dels grans moviments contra la guerra de l'Iraq, el 13M, l'oposició al Fòrum de les Cultures… i pel sorgiment, en canvi, d'una conflictivitat difusa en la ciutat. El model Barcelona feia aigües per tots costats, i la crisi del 3% havia enfonsat, una mica més si cap, el Sistema de partits. Al seu torn, els immigrants tancats en vaga de fam, ens mostraven que, efectivament i tal com diem, la vida és avui el veritable camp de batalla.

Crecen y se multiplican en las calles y barrios más populares de Europa. En sus plegarias invocan a San Precario o se encomiendan a Nuestra Señora de la Precariedad. Son las contorsionistas de la flexibilidad, los equilibristas de la movilidad, las malabaristas del crédito. Son las precarias y precarios, los intermitentes de la vida.

Tener fe no es creer, es crear. En el año 2001, tal día como hoy, un colectivo de precarios de las grandes cadenas comerciales de Milán convocó la Mayday Parade. Más de 5.000 personas, hasta entonces mudos e invisibles, toman las calles milanesas en la primera gran fiesta global del precariado. En 2004 son ya 80.000. Ese mismo año, el Mayday se extiende a otras ciudades europeas, entre ellas, por primera vez, Barcelona. Los partidos políticos y los grandes sindicatos no podían creérselo, no entendían de donde salía tanta gente, quiénes eran, qué querían. En la Ciudad Condal, 10.000 personas recuperaban en un desfile propio el sentido histórico del Primero de Mayo. Ver para creer. Un milagro.

6 persones detingudes i dos camions requisats abans d'arribar a la manifestació MayDay. Malgrat aquesta clara provocació policial, milers de persones s'han manifestat pel centre de Barcelona. L'assemblea MayDay convoca a tothom a la concentració davant la Verneda per exeigir la immediata llibertat de les persones detingudes.
Segons les últimes informacions rebudes dels advocats, les persones detingudes són 6 i les acusen de "manifestació il·licita". A més, la policia ha requisat el camió de la CNT (on anaven les sis persones detingudes) i un altre del grup Workbusters. Aquest últim l'han retingut durant més d'una hora i finalment l'han deixat anar després de posar una multa de 1.200 euros.