Ministeri de Medi Ambient


Camí de Ronda entre la Platja de la Mòra i la Platja Llarga

Introducció

Entre Platja Llarga i Platja de la Mòra, es troba un espai natural verge, popularment
conegut com el Bosc de la Marquesa amb les seves dues cales, Cala Fonda (Waikiki) i
Calabecs o Roca Plana. Un paratge privilegiat protegit pel PEIN (Pla d'Espais d'Interés
Natural), tècnicament anomenat: <<EIN de Tamarit-Punta de la Mòra>>.

Aquest espai també està amenaçat per un projecte del Ministeri de Medi Ambient,
el “Camino de Ronda entre la Playa de la Mora a la Playa Larga de Tarragona.
(Veure pàgina de la Memòria amb el pla d'obres al bosc i les cales)

L'espai posseeix un alt valor paisatgístic (a part dels valors propis, des d'ell no es veu cap urbanització),
i una flora i fauna molt especials:

- Savina litoral (Juniperus phoenicea ssp. eumediterranea), una varietat de savina que només es troba
aquí, a la Platja Llarga, a un turó proper a aquesta platja, i als Muntanyans de Torredembarra
- Altres espècies vegetals protegides al bosc, cales i roquissars.
- Una espècie de bolet (no comestible) que només s'ha trobat en aquest bosc (Entholoma pseudodysthalis)
- Importants poblacions d'aus, marines i de bosc, algunes de les quals nidifiquen per aquí.
- Altres espècies animals protegides, com ara la Sargantana cua-roja (Acanthodactylus eritrurus), etc.
- Etc.

xxxxxxxx Savina litoral xxxxxxxxxx Sargantana cua-roja xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxEsquirol xxxxxxxxxxxx Gaig xxxxxxxxxxxxxxxxLimonium gibertii

El projecte encara no està publicat al BOE, lo que sabem d'ell fins ara, ens ha sigut
facilitat directament a Madrid en les dependències del Ministeri, cosa que agraïm molt,
ja què els 20 dies que marca la llei per presentar al·legacions resulten insuficients.

Veure també: Altres problemàtiques del Bosc de la Marquesa i apunts de solucions

A l'octubre del 2008, està a punt d'elaborar-se un Pla de Gestió per aquest espai protegit..

Ho elaboren conjuntament:
- Ministeri del Medi ambient (Subdelegació de Costes)
- Generalitat de Catalunya (curiòsament és el Departament d'Agricultura, i no el de Medi ambient,
qui té competències en gestió dels EIN)
- Ajuntament de Tarragona
- DEPANA (entitat ecologista que gestiona l'espai natural
i que fins ara no manifesta cap oposició o crítica als projectes oficials)
I és dins d'aquest Pla de Gestió que el Ministeri vol incloure el seu projecte
de "Camino de ronda entre la playa de la Mora y la Playa Larga",
que suposaria un atemptat molt seriós a la bellesa de l'indret:

Aquest camí de ronda intervindria durament el paisatge del bosc
i de les nostres estimadíssimes cales naturals.

Veure també: La part més dura del projecte

Al·legacions que estem preparant

Al.legació 1

Amb el projecte en mà, el primer que veiem és que està firmat pel nostre Cap de Costes, Sr. Jordi Galofré,
enginyer de Camins i Ports, i un enginyer tècnic d'obres públiques Don Ricardo Mestre Prad.

La primera al.legació és pel fet que aquestes titulacions no sòn en absolut adequades per firmar
projectes de preservació mediambiental on hi ha espais naturals en perill.

SOLUCIÓ:
Una solució per solventar els problemes que hi han en aquesta zona és crear un equip
pluridiscipliar d'experts en col.laboració amb un procés de participació ciutadana
per tal de decidir què es fa en aquest espai, com es fa i com es manté i conserva.

Al.legació 2

La segona al.legació es refereix a la total manca de sensibilitat mediambiental envers la bellesa
verge d'aquest BOSC, la qual es fa evident quan considera "actuación muy suave" un
desbroçament de "mínim" 2m. d'ample, com hom pot llegir a l'apartat "Descripción de las obras"
del tram 2 (final del Camping de la Mòra fins la Platja Llarga):
__ "... la actuación principal es la de desbroce del camino, limpieza del bosque,
__ retirada de pinos muertos, y poda de los árboles situados en la senda y sus laterales.
__ El senda (!) tendrá un ancho mínimo de 2m. que se hará más ancho en aquellas zonas
__ que el bosque lo permita, ... ".
La raó d'aquest desbroçament, segons indica el document, és marcar un "camino principal"
donada la suposada dificultat per saber "por donde hay que ir".

SOLUCIÓ
Actualment ja hi han 2 o 3 camíns principals evidents, així que no és un problema de camíns
o accesibilitat, sino de SENYALITZACIÓ.
Una solució simple i respectuosa és posar petits cartells de fusta indicant
les direccions de < Platja Llarga > i < Platja de la Mòra >.
I per tant no cal fer entrar les màquines ni desbroçar cap cosa ni cap arbre.

També caldria mirar-s'ho molt a l'hora de retirar els pins morts,
ja què en ells viuen artròpods que sòn eslabons necessaris de la cadena tròfica de l'espai,
imprescindibles per l'equilibri del conjunt de l'hàbitat.

A més a més, el projecte també preveu posar al llarg de tot el camí una barana repetitiva,
purament ornamental ja que ni tan sols dificulta que la gent s'endinsi dins del bosc.

Fragment d'un dels idíl.lics camins del Bosc de la Marquesa

__La manca de sensibilitat __impedeix reconèixer i respetar __la bellesa natural, tal qual.

I a l'accès des de la Platja Llarga es preveu "un relleno de 50cm. de sauló, para constrarrestar la erosión, y una pasarela de madera, de pino de Flandes de 2m. de ancho como protección." Aquesta solució a part d'antinatural i antiestètica és a més antihigènica, els ecòlegs diuen que sota passarel.les com aquestes es generen microclimes molt ombrívols i humits, que afavoreixen processos de putrefacció amb l'aparició de fongs i espècies vegetals no pròpies del lloc. A banda de la inconveniència d'aportar tants materials estranys (saulò, fusta de Flandes...) a un ecosistema tan valuòs i peculiar.

SOLUCIÓ: Al setembre del 2006, en un passeig guiat que va organitzar la Plataforma ciutadana "Salvem la Platja Llarga", Toni Bara (biòleg expert ambientalista del GEPEC - Ecologistes de Catalunya) va explicar que l'erosió ja no avança en aquesta zona, havent-hi arribat a les pedres de l'antiga cantera romana. Segons l'opinió de l'expert, aquest tram no és realment problemàtic i ara per ara no cal fer-hi res, o com a molt un seguiment de l'erosió. Sols en cas d'una gran massificació del trànsit s'haurien de buscar solucions de mínim impacte, com ara tapissos biodegradables d'espart,etc.

Al.legació 3

La tercera al.legació es refereix a la
falta de criteris i valors per intervenir en el paisatge de les CALES
i per donar solucions a problemes puntuals d'accesibilitat i d'erosió del terreny.

En quant a l'accesibilitat a la Cala Fonda (Waikiki), una de les cales més belles del món,
el projecte preveu
"escaleras de la misma tipología que en la otra playa (Calabesc)", és a dir
"escaleras de 1m. de ancho y peldaños de pino rellenado mediante sauló [arenisca] compactado"
(por cierto luego en el plano que vemos a continuación pone de HORMIGÓN y ZAHORRA (!?!)).

Encara que fossin fetes d'aquests materiales (saulò compactat i fusta de Flandes)
opinem que aquestes escales suposarien un element estrany al bell mig de la cala,
amb un impacte paisatgístic massa gran.

Però si ens mirem bé els plànols, veurem que en realitat les escales sòn lletges iuniformes, de formigó sobre zahorra. SOLUCIÓ: En alguns punts on la baixada és més difícil, es pot posar algún escaló de pedra estratégicament, com s'ha fet sempre al camp.

I també apareixen al projecte 5 baranes a dalt de la cala (marcades en vermell al plànol).
les quals introduïrien un important grau de banalització en aquest meravellòs paisatge natural.
Només faltaria que posèssin telescopis d'aquells blaus que funcionen amb un euro..!!

Per si fos poc, en aquesta platja, "se construiràn muros de contención del terreno de mampostería", sanejant primerament els penyasegats amb "mortero rico en cemento" y "rellenando" les cavitats amb "material granular y mortero" Des de la platja veríem, en puestos del penyasegat,, un "muro de mampostería rejuntado con mortero de cemento".

No es podia esperar una cosa diferent del mateix equip ministerial
que va aprovar el monstre de ciment de la platja del Miracle (veure)

La mateixa opinió en quant a impacte paisatjístic ens mereix la idea de fer
tres escales d'accès similars a les de cala Fonda a les petites cales de Calabecs o Rocaplana:

SOLUCIÓ:
Fins a quin punt cal que tot sigui tan cómodament accesible i transitable?
A més a més, el fàcil accés provocaria més massificació de la que ja actualment pateix aquest indret,
sobre tot a l'estiu.
En un espai natural, ja està bé i és normal que hi hagi llocs als quals costi una mica d'arribar-hi,
la qual cosa forma part de l'encant d'estar inmers en la natura.
No és el mateix un espai verd urbà,
que un espai verd natural d'especial interés com és el cas.
Preservar el paisatge natural no és manipular-ho, ni adaptar-ho al servei de la nostra comoditat,
sinó al contrari, RESPECTAR-HO TAL QUAL ÉS, i si realment fa falta,
INTERVENIR-HI EL MÍNIM INDISPENSABLE, i de manera que no es noti la intervenció.


Per qui s'estima aquest espai, per qui gaudeix del seu estat asilvestrat (un auténtic "bosc de les fades"),
el "Camino de ronda" projectat pel Sr. Galofré és un atemptat a l'ordre natural.

Demanem al Ministeri de Mediambient que anuli aquest projecte
i que posi la gestió d'aquest espai natural tan bell i valuòs
en mans d'especialistes en preservació mediambiental.