CONTE
(per acompanyar el final del conte amb música i imatge, clica aquí i posa el volum una mica alt)
Veure VERSIÓ MÉS INFANTIL

Era-se una vegada una ciutat que tenia fama de ser molt bella. I és que, de veritat, ho era.
S'hi veia el mar des de molts de llocs,
i conservava pedres que ja havien tocat amb les seves mans els primers habitants d'aquelles terres en èpoques remotes,
molt abans de què hi arribessin els romans.

Un dia, uns senyors van decidir posar al seu voltant un munt de petroquímiques i altres fàbriques
que la van omplir de perills, de tòxics i males olors.
¡Però seguia sent una ciutat preciosa, i això ho compensaba tot!

Fins que, fa uns quatre o cinc anys, per una sèrie de raons,
entre elles que al voltant de Barcelona ja estava tot superconstruit, van començar a disparar-se els preus dels habitatges.
I Llavors, uns senyors, que eren dels que tenien més diners, curiosament promotors i constructors propers a l'ajuntament,
i que, a més a més (o per lo tant)
sabien molt bé on anaven els plans urbanístics que s'anaven aprovant,
van anar comprant per quatre cèntims i de males maneres els terrenets, i van començar a construir.

Els terrenys que més interessaven eren el propers a les platges.
No van ser els primers que van construir perquè els permisos no s'aconseguien en un moment.
Així que van començar per Terres Cavades, la vall de l'Arrabassada, etc. etc. etc.

Tornant als habitants de la ciutat: Ja no venien ganes d'anar a passeig cap a les ermites, etc.,
perquè per tot arreu hi havia carreteres acabades de fer,
i grues que aixecaven cases com enormes capses de sabates.

QUEDAVEN LES PLATGES…! Però l'Ajuntament anava "intervenint" a cada una d'elles,
realitzant projectes que es suposa que farien pujar molt els preus dels solars i de les futures cases
que s'edifiquerien pels seus voltants.
Tenien molt mal gust, i a la del Miracle ni us vull dir el "mamotreto" de ciment que ens van endinyar.
La de l'Arrabassada la van despersonalitzar.
Molt més interessant estaria amb els seus xiringuitos antics on es menjava marisc i es feia festa per la nit
que solament amb ciment, quatre palmeres que fan pena i una tarima de fusta de l'estil de la que volen posar al sud de la Platja Llarga.
A la Savinosa, ja han permès que les cases treguin el cap per l'horitzó de la rereplatja, i el que vindrà
(estan preparant un altre projecte per a ella).

I ara volen ficar-se amb la Llarga, on se suposa que primer que tot tiraran a terra el Club de Vela, que no ens fa nosa a ningú,
i l'antic búnker, avui utilitzat, entre d'altres coses semblants, per fer música a la llum de la lluna,
i que ja forma part de la història i el paisatge de la platja.
Pretenen construir un ostentós Passeig Marítim disfressat d'ecològic, però que si es mira en detall, no ho és ni molt menys,
i que, no ho oblidem, està molt lligat a la valorització dels 500 habitatges de luxe que volen construir darrere de la platja
(veure ***).
I perquè la Generalitat els hi va rebaixar una mica, ja què als plans urbanístics en volien fer 900 !!

Llavors va succeir quelcom de fantàstic:
Resulta que en cada habitant de la ciutat dormia un Follet,
que quan s'assabentava de que ja anaven a per les últimes platjes naturals que quedaven en aquell país,
es començava a despertar i a moure's a l'interior de cada persona, li feia pessigolles per dins perquè es bellugués ella també,
i treuïa el cap pels seus ulls donant-li una lluentor especial a la seva mirada.

El Follet ens deia a cau d'orella: "Heu de salvar la Platja Llarga!"
I quasi sense donar-nos compte, ens trovavem enganxant cartellets per les parets, per les tendes, pels bars …
explicant als altres habitants el que passava, i les coses que es podien fer: "Mira, vas a la web, a l'apartat que es diu "Accions",
i d'allí pots imprimir un munt de coses, cartells, fulls de signatures …
et pots donar d'alta a la llista de gent interessada en salvar la platja,
pots penjar una pancarta al balcó, o posar una enganxina al teu cotxe …
remailear els e-mails que t'arriben … pots escriure als diaris … Hi ha un munt de coses que es poden fer!"

I així, poc a poc, s'anava muntant una campanya per salvar la Platja Llarga d'aquell horrible Passeig.

Que com acaba aquest conte? Bé, és que no ha acabat encara!
(Continuarà)
Però podria ser que se salvèssin no només la Platja Llarga, sinó també els boscos del Mèdol, ï el riu Gaià....
Juntament amb molts més grups de gent d'aquestes zones, ara demanem la creació del
PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAÏÀ !

(INICI)

 

CONTE de la PLATJA LLARGA
(per nenes i nens)

Hi havia una vegada una ciutat famosa per ser molt bonica. I és que de veritat ho era.
S'hi veia el mar des de molts de llocs, i també conservaba restes d'antics habitants. Sabeu? Com ara les muralles.

Un dia, uns senyors van decidir posar al seu voltant un munt de fabriques que la van omplir de perills i de produces tòxics i males olors.
Però seguia sent una ciutat preciosa i això ho compensava tot!

Fins que fa uns quants anys, per una sèrie de raons, van començar a pujar els preus de les cases.
I llavors, uns senyors, d'aquests que tenen molts diners, com els promotors immobiliaris,
van començar a comprar molts terrenys per quatre peles,
per fer-hi cases i vendre-les molt cares.

I sabeu? Ja no venien ganes de fer excursions cap a les ermites i molts altres llocs,
perquè per tot arreu hi havia carreteres i grues que aixecaven moltíssimes cases.

QUEDAVEN LES PLATGES!
Però a la platja del Miracle van posar tot ple de ciment.
La de l'Arrabassada la van despersonalitzar perquè molt més interessant estaria amb els seus xiringuitos antics
on es menjava marisc i es feia festa per la nit que ara que sols hi ha ciment, quatre palmeres que fan pena i una tarima de fusta.

I ara volen destrossar la nostra estimada Platja Llarga. Li volen canviar el seu aspecte i la personalitat!
Ja no hi haurà música sota la llum de la lluna, i malmetran el seu bonic bosc per posar-hi més de 500 cases.

Llavors va succeir una cosa fantàstica:
Resulta que a cada habitant de la ciutat dormia un Follet,
que quan s'assabentava de què ja anàven a per les últimes platges naturals que quedaven en aquell país,
es començava a despertar i a moure's a l'interior de cada persona,
li feia pessigolles per dins perquè es bellugués i sortia pels seus ulls donant-li una lluentor especial a la seva mirada.

El Follet ens deia a cau d'orella: "Heu de salvar la Platja Llarga!"
I quasi sense donar-nos compte, ens trovavem dibuixant cartells amb la platja,
com és ara i com quedaria després de fer les cases i el passeig,
explicant als altres habitants el que passava... hi havia un munt de coses que es podien fer!

Que com acaba aquest conte? Bé, és que no ha acabat encara!
(Continuarà)
Però podria ser que se salvèssin no només la Platja Llarga, sinó també els boscos del Mèdol, ï el riu Gaià....
Perquè ara els habitants d'aquesta ciutat ja no només demanen que se salvi la Platja Llarga:
ara demanem ni més ni menys que un Parc natural, per tal que ens quedin terres amb bonics paisatges on disfrutar de la Natura:
ara demanem el gran PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAÏÀ !