més freqüents
(No està actualitzat des del 2006!)

1 El PASSEIG MARÍTIM que es vol construir,
és RESPECTUÓS amb l'entorn de la PLATJA LLARGA?

2 El Passeig és de CIMENT?

3 QUAN està previst COMENÇAR les OBRES?

4 QUI ens DÓNA SUPORT?

5 COM és el PASSEIG MARÍTIM projectat?
QUINES serien les ALTERNATIVES?
_ EXTREM OEST de la PLATJA.
_ ZONA CENTRAL.
_ ZONA EST la més natural, que ens porta al bosc de Punta de la Móra.

6 Quines MODIFICACIONS ha acceptat la Subdelegació a l’abril 2006?
Què queda sense solucionar?

7 Es preveuen URBANITZACIONS a prop de la platja?

1. El PASSEIG MARÍTIM que es vol construir,
és RESPECTUÓS amb l'entorn de la PLATJA LLARGA?

- És un Passeig Marítim ample, recte i enjardinat, que desvirtua completament
el paisatge de la Platja Llarga, caracteritzat per ser encara bastant natural i salvatge.
En una platja com la Llarga no és respectuós fer un Passeig Marítim, sigui de ciment
o de sorra compactada. Ja el TÍTOL del Projecte hauria de ser diferent, quelcom així:
"PROJECTE DE PRESERVACIÓ de l'ENTORN NATURAL DE LA PLATJA LLARGA".

- L'EQUIP que ho PROJECTA i el que ho CONSTRUIRIA és el mateix que ha espatllat
la PLATJA del MIRACLE amb aquest "mastodonte" que fa pena, tant si es veu des del
Mirador com quan es passa prop o per sota d'ell.

- Com ha estat projectat per una persona sense la formació mediambiental adient
(un enginyer de camins),
des de la ideació i fins a quasibé tots els seus detalls, és un projecte de passeig
<no respectuós> amb la Natura, encara que ho intenti versemblar. Per exemple,
contempla una actuació de replantació de dunes, però em sapigut que primer
les retiraràn amb una escavadora per després replantar-les artificialment.
Respectar una duna es preservar-la, protegir-la sense manipular-la.



2. El Passeig és de CIMENT?

- El passeig no és de ciment, és de sorra gruixuda enganxada amb quitrà, alternant
cada cinc metres amb 2 metres de pedra d'Ulldecona flambejada, amb slurry (com a les
pistes de tenis) al carril bici i fusta en alguns trams... . Ara bé, el mur que el separaria
de la sorra de la platja és de manposteria: pedra i ciment. I de ciment són també els
fonaments pels trams de fusta.

- També hi hauria ciment al gran parking d'arribada, a la nova carretera que baixa per
darrera del Iot, . . .

- A més si es fan la urbanització i zones d'equipaments previstos s'omplirà de ciment
el paisatge de fons de la platja.


3. QUAN està previst COMENÇAR les OBRES?

En veritat, no ho sabem.
El pressupost està aprovat des d'octubre 2005, i ja aleshores ens van dir que
començarien en dos o tres mesos. Això no ha passat. Però hem d'estar alerta:
<quan passen dos anys sense començar una obra, es retira el pressupost>.
Això vol dir que en els propers mesos podrien fer-ho.



4. QUI ens DÓNA SUPORT?

_ Entitats ambientalistes
* Associació Ecologista GEPEC / Ecologistes de Catalunya
* Plataforma Alternativa Baix Gaià
* Plataforma dels Muntanyans de Torredembarra
* Grup Ecologista de Torredembarra
* Grup Ecologista i Excursionista de Tarragona, Gata (Grup d'Amics de Toni Achòn)
* Hort experimental la Sínia del Gaià
* GATA Associació Medioambiental
* Xarxa del Camp (Reus)
* Greenpeace

_ Altres entitats ciutadanes
* Associació de ciutadans i ciutadanes i moviments socials de Tarragona (AsCiMoSoc)
* Assemblea de Joves
* Assemblea de Joves del Baix Gaià
* Assemblea Pagesa.
* Bar El Campus de Reus
* Bar La Traviesa de Torredembarra
* Bar Rufi
* Casal Sageta de Foc
* Casal Despertaferro
* CGT (Confederació General de Treballadors)
* Federació CNT de Tarragona
* Real Societat Arqueològica de Tarragona
* Revista El Timbal
* Sala Trono
* Tuani Circus
* USTEC (Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya)
* Unes quants BOTIGUES
* Altres BARS

_ Partits polítics
* IC-V (Iniciativa per Catalunya - Verds)
* ERC (Esquerrra Republicana de Catalanya) [recolzament en el tema del Passeig Marítim]
* Nosaltres Som-AUP



5. COM és el PASSEIG MARÍTIM projectat?
___ QUINES serien les ALTERNATIVES?

_ EXTREM OEST de la PLATJA
. A l’OEST, on la platja es fa més estreta, tindria una passarel.la de casi tres metres
d'alçada, amb barana: un moble que artificialitzaria la senzillesa de la platja arribant
al Roquer del Morrot.
. I enderrocaràn el bunker, que ja forma part de la història i el paisatje d’aquest tram
de la platja.
ALTERNATIVES:
Preferim la solució del Projecte Depana, que es limita a replantar amb vegetació
autòctona, herbàcia i arbustiva el talús del ferrocarril.

_ ZONA CENTRAL
. A la zona central de la platja es preveu un ostentós Passeig Marítim de més de 6
metres d’AMPLADA, alternant 2 metres de sòl de pedra d'Ulldecona flambejada cada
5 metres de saulò compactat amb una espècie d'alquitrà; . . . mobiliari de jardí, fanals;
. . . palmeres (ja s’ha acceptat substituir-les per arbres autòctons).
.Es preveu també un gran PÀRKING per a 360 cotxes, separat de la platja per 20 m.
replantats de pins, però els pins no fan barrera visual perquè tenen els troncs pelats!
. I una CARRETERA NOVA per als veïns, que baixarà per darrere de l’Iot.
ALTERNATIVES:
. Del IOT cap l’Oest, preservar el sender que ja hi ha a alguns indrets;
i cap a l’Est, com a molt marcar un sender fins les últimes cases.
. No fer cap PARKING entre la platja i la via del tren i recuperar l'aiguamoll litoral on
actualment aparquen els cotxes, en comptes de convertirlo definitivament en parquing.
. Fer els PÀRKINGS d'estiu ens els terrenys erms entre la via del tren i la carretera,
sense alquitranar-los, deixant respirar la terra i sense treure cap arbre i arbust.
. Per arribar a les cases dels VEÏNS, aquests podrien seguir passant per davant del Iot,
i no s'hauria de fer la nova carretera de baixada.

_ ZONA EST (la més natural, que ens porta al bosc de Punta de la Móra).
. Es preveïa un passeig de saulò “compactat quan fòs necessri”, suposem que
amb aquesta espècie d'alquitrà, i amb trams de fusta per salvar desnivells,
amb carril-bici i de 4 metres d'amplada. Una de les al.legacions de Depana i IC-V
senyalava que un camí com aquest sobre les dunes interfereix el desenvolupament
de les mateixes.
S’ha aconseguit que el substitueixin per una pasarel.la de fusta de poc més d’un metre
d’amplada, sense il·luminació artificial ni carril-bici. Però les pasarle.les se les emportarà
la mar tal com s'ha emportat les que es van fer en altres platges fa tres o quatre anys.
I s'haurà de clavar molt bé amb ciment cada piló de fusta. No és propici tanta obra en
aquesta zona dunar de delicat equilibri.
. També es preveu plantar tamarius en aquesta zona del passeig. Però els experts ens
diuen que els tamarius mai s’haurien de plantar a primera línia de platja.
. Hi haurà a la part de terra una valla de dos metres d'alçada, que trencarà el paisatge.
ALTERNATIVES:
1) No fer cap passeig ni cap sender sobre les dunes.
2) Com a molt, marcar un petit sender per l'interior de les dunes.



6. Quines MODIFICACIONS ha acceptat la Subdelegació a l’abril 2006?
Què queda sense solucionar?

S’han acceptat unes quantes MODIFICACIONS que ens semblen importantíssimes,
però no suficients:
. Ja NO hi haurien PALMERES aliniades a la part central del passeig, sinò arbres autòctons.
. NO hi hauria IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL en el segon tram, i en el primer tram
s'adequarien a la normativa vigent... .
. NO hi hauria CARRIL BICI en el segon tram, que es faria amb passarel·la de fusta per la
qual no passarien les bicis fins al bosc de la Marquesa, i per tant tampoc les motos...
. Els recs seràn GOTA A GOTA...

Però encara queden moltes COSES AMB LES QUALS NO HI ESTEM D'ACORD:
_ No entenem que es posi REC GOTA A GOTA, perquè no volem que s'artificialitzi amb
jardins aquest espai natural litoral.
_ No volem l’ENTARIMAT de fusta a l’Oest de la platja.
_ Ni volem que s’enderroquin el vell BÚNKER ni el CLUB de VELA (farien al seu lloc una
edificació molt més dissonant amb el paisatge)
_ Ens encantaria que no s’haguès de fer una NOVA CARRETERA DE BAIXADA darrera l’Iot.
En tot cas que es fes respectant la massa arbòria i la Cova de Jaume I.
_ No volem el PASSEIG DE LA PART CENTRAL, que malgrat no tenir ja palmeres
continua sent ostentòs i inadequat a aquest paratge seminatural.
_ Ni el PARKING d’arribada, que hauria de reconvertir-se en l’aiguamoll natural que és,
i que ens rebria de forma més tranquil·litzant que un parking. El pàrking hauria d’anar a la
mateixa alçada però entre la via del tren i la N-340, on volen fer zona d'equipaments.
_ Ni cap CARRIL-BICI, a la Platja Llarga es va a passetjar. Perquè no posen algun arbre al
Passeig del Miracle, que seria el lloc ideal per portar als nens amb les bicis?
_ Estem molt contents que s’hagi suavitzat l’ÚLTIM TRAM, a la zona que ens apropa a
l’espai protegit del bosc de la Marquesa. Però no cal fer-hi cap passarel·la, i menys sobre
les dunes. Són moltes les persones que diuen que aquest últim tram, i tota la platja en si,
és per caminar per la sorra; que no cal posar “portes al camp”, i que el tractament hauria
de ser de mínim impacte, molt respectuòs amb els valors paisatgístics i ecosistèmics.
La tradició de la Llarga és caminar per la sorra.
_ No entenem que es prevegui de plantar arbrades, fins i tot de “pinus canariensis”,
on ja hi ha ARBRES i només caldria respectar-los.
_ I sobretot, seguim pensant que ja n'hi ha prou pressió urbanística al litoral abans i
després de la Llarga com per voler construir al seu costat.



7. Es preveuen URBANITZACIONS a prop de la platja?

En contra del plà director costaner de la Generalitat, el nou POUM que es vol aprovar
preveu una urbanització amb 290 vivendes d'alt standing al turó de Mas Rabassa.
Aquest turó és paisatge de fons de la platja, amb lo qual s'ha de preservar de
qualsevol nova edificació. Més informació a Urbanitzacions.